• albaaflor

UNA LLAVOR EN FORMA DE TEATRE

Actualizado: 18 de oct de 2020

El públic jove és sempre un repte per al teatre. Aconseguir que els adolescents vagin al teatre per desig propi i no només en el context de dur a terme una sortida amb l'institut no és fàcil. Els joves són els adults del demà però potser el que també cal tenir en compte és que són públic de l'avui. Tractar d'abordar temes i encarnar personatges amb els quals es puguin sentir identificats i no només produir espectacles que s'ajusten al contingut del seu currículum escolar. 

De totes maneres, si ens aturam a pensar i anam una mica més enllà, per aconseguir captar l'interès del públic jove potser hauríem d'assumir que aquest aspecte va directament lligat a l'educació. Consumir teatre és important per formar persones amb criteri i esperit crític però quan la proposta és vivenciar-ho te n'adones de tots els beneficis que aporta fer teatre. Es podria aconseguir que el teatre pugui tenir un espai dins les aules? Es podria crear un equip de treball format per especialistes teatrals i tutors i tutores de centres educatius? Això és el que des de Delegació de Cultura i la Conselleria d'Educació del Govern Balear s'ha tractat de dur a terme durant aquest peculiar curs 2019-2020, amb un projecte anomenat MAP.

"MAP és un projecte d'intervenció als centres educatius per ajudar a desenvolupar l'expressió artística com a vehicle de comunicació i comprensió dels éssers humans, tant en l'àmbit de l'educació formal com en la no formal. L'acrònim neix de les sigles de l'imperatiu de tres verbs: Motiva't, Acciona't i Projecta't, que a més d'expressar un desig, una ordre i un consell donen a l'alumne/a el protagonisme del seu propi aprenentatge."

Pere Mascaró, el coordinador del projecte, sense dubtar ni un moment assegura que "les activitats dramàtiques treballen emocions i energies reprimides que, en ser alliberades, condueixen a la relaxació de tensions, aconseguint així una major salut mental de l'individu." Un  bon exemple d'aquesta afirmació és el testimoni d'una de les alumnes que ha participat en el projecte, Marina Clar: "a mi el teatre m’aporta llibertat, no només perquè puc ser el que jo vulgui sinó que em deixa alliberar-me de tot allò que em preocupa i que em fa sentir malament. M’aporta una sensació de seguretat."


Un grup de deu actors i actrius han entrat dins les escoles per treballar amb els alumnes damunt una obra dramàtica i a partir de la seva lectura i interpretació i acostant el drama a les seves pròpies vivències, cada grup ha realitzat un curtmetratge com a resultat final. Un tutor o tutora del centre ha estat present i ha acompanyat tant als alumnes com a l'especialista. "Neix com a suport als mètodes i estratègies del procés d'ensenyament-aprenentatge, per reforçar les competències educatives, per ser una eina al servei d'altres matèries curriculars que acompanyen tot el procés d’escolarització, i per recuperar l'espai perdut tan a primària com a secundària dins del bloc d'expressió artística."

Els centres que han pogut acollir aquest projecte són els següents: 

CC Aula Balear (Palma), CC Es Liceu (Marratxí), CC Piux XII (Palma), CC Sant Bonaventura (Artà), CC Santa Mònica (Palma), IES Damià Huguet (Campos), IES Josep Maria Llompart (Palma), IES Marratxí (Marratxí), IES Puig de Sa Font (Son Servera) e IES Sant Marçal (Marratxí).

Aquest proper dimecres 14 d'octubre es durà a terme una gala de presentació on tots els centres podran visualitzar els curtmetratges realitzats. Una gala dinamitzada i conduïda per la Cia. Hermanas Picohueso que han preparat una escenificació a partir del terme "escletxa".

Serà suficient el MAP per fer que els joves s'interessin pel teatre també defora de les aules? Potser s'hagi d'acompanyar d'altres iniciatives, però el que està clar és que és una llavor molt important que cal deixar que creixi dins les aules i que pugui florir sortint per les finestres, per les portes de l'escola i que de sobte els dugui a comprar una entrada amb els amics. Una llavor que ha ocupat aquest buit a les escoles, que ha aconseguit arribar a uns cent alumnes aquest curs i deu tutors i tutores que han acompanyat el projecte creient que amb el teatre podem arribar a parlar de qualsevol cosa. Aquest tipus de projectes no s'haurien d'aturar mai, al contrari, haurien d'anar creixent cada vegada més, tant en quantitat com en recolzament econòmic. 

Amb la finalització de projectes com aquest, els alumnes senten la necessitat d'expressar el que han viscut, el que els ha remogut i el que els hi ha passat en el procés. D'aquesta manera vull acabar, amb unes paraules de l'alumna Marina Castilla: "Per a mí el teatre és un moment d'acció on sent que puc amb tot. És poder descobrir el món. El teatre em dóna emoció i vida."



54 vistas0 comentarios
  • Facebook
  • Twitter
  • Instagram

©2020 per Las Primas de Bárbara