• Marina Salas

Mon Joan Tiquat: "Pels músics soc l'actor, i pels actors soc el músic"

Avui xerram amb en Mon Joan Tiquat (Joan Vila al seu DNI, i Galo quan feia Capoeira), per investigar una mica el món de la música dins les arts escèniques. Els anomenats "espai sonors".


Quan li demanam "què és?", a en Joan li costa dir que és músic, actor o director (la maleïda síndrome de l'impostor), però em contesta amb un "A mi m'agrada actuar, dirigir, fer música, m'agrada la música...", i em pareix que també és una molt bona resposta.

Irònicament, en lloc de sentir la seva veu, llegireu les seves paraules, que encara així, sonaran dins el vostre cap com una agradable melodia.



Joan Vila a "Cabaret Intimíssim". Fotografia de Toni Verd

POTSER MOLA: Si et dic música, què et ve al cap?

Joan Vila: Que ara mateix forma part del meu dia a dia tant a nivell feina com a nivell plaer.


P.M: I com és que ha acabat formant part del teu dia a dia?

J.V: Bé, la meva mare és cantat d'òpera i em duia als assajos des de ben petit. Ja estava totalment dins el món de la música clàssica. A més, el meu pare també és molt melòman. M'he criat enmig de les produccions. Vaig començar, com tot nin, amb ganes de tocar la bateria, però em van apuntar a percussió clàssica. Però realment sempre he tengut molta curiositat per tot aquest univers. He estat molt autodidacta.


P.M: Creus que en part t'ha vengut imposat?

J.V: No, no! Ara de fet pens que hagués estat bé que "em fotessin més canya" perquè m'ha costat molt passar gust estudiant i realment és quan aprens més. Sempre m'han deixat molta llibertat en allò que he volgut triar.


P.M: Quina va ser la teva primera experiència "musicant" una peça escènica?

J.V: Doncs va ser una final de grau de l'Institut del Teatre, de n'Elena Lalucat. Ja estava per damunt l'escenari amb el cello.


P.M: Ja estaves damunt l'escenari!? I aquesta part d'actor i música com es complementen? Què neix primer?

J.V: He tengut temporades. Van néixer complementades. Quan vivia a Barcelona em vaig retrobar molt amb la música, i a Mallorca he tirat més cap al teatre, però mai he deixat cap de les dues. Pels músics soc l'actor, i pels actors soc el músic.


P.M: I reprenent el teu present, sabries explicar-nos en què et fixes per arribar a les notes que acompanyaran o formaran part de les obres teatrals?

J.V: Intent traduir allò que hi ha l'obra en música. Tot d'una què em diuen sobre què va ja em venen idees i influències, però sempre intent personalitzar-ho, cercar la novetat. És molt fàcil caure en els clixés, prov de donar una passa més. Diria que el que faig és traduir els textos, les obres, els discursos a sons. Pareix màgia.


P.M: Intentes cercar el teu segell?

J.V: Jo sincerament no sé quin és el meu punt personal encara. És vera que quan estic fent projectes en paral·lel, com ara, el meu repte és que si el públic veu els projectes un rere l'altre, és demani si la música l'ha fet el mateix.


P.M: Així com ho expliques sembla fàcil. Hi ha hagut alguna peça que se t'hagi travessat? Que hagis arribat a un punt de frustració per no aconseguir els sons que volies...

J.V: No, en general componc bastant de pressa. L'espai sonor sempre sol entrar cap al final del muntatge així que has de ser efectiu.


P.M: I com és la relació amb els directors respecte a les teves creacions?

J.V: Depèn moltíssim. Hi ha directors que són com productors musicals i es fixen en tots els detall. Amb aquests es pot filar molt prim. Després n'hi ha molts que et diuen coses com "més ràpid", "més càlid"... Hi ha molt de desconeixement de la nomenclatura musical. En aquests casos confii en el meu instint.


P.M: Finalment, per anar concloent, quins referents, a nivell espai sonor, ens podries recomanar?

J.V: T'he de confessar que no en tenc. Xerrant d'arts escèniques. És una figura que es coneix molt poc i que fins i tot, moltes vegades, no hi és. És un aspecte bastant oblidat que ara s'està començant a reconèixer. D'aquí, de les illes, et podria dir en Jaume Manresa, i na Joana Gomila.


P.M: Estic contenta que es comenci a valorar la teva figura. Darrera pregunta. Com estàs ara mateix Joan?

J.V: Idò ara mateix xerrant de tot això, estic molt content, perquè he vist que estic fent moltes coses! Sobre el que estam vivint trob que és un moment delicat per la cultura, però també és interessant en l'àmbit humà.


L'equip de Potser Mola vos recomana que no li perdeu la pista, ja que ben aviat (aquest pròxim març) podrem veure el seu primer àlbum personal. Nosaltres, de moment, vos avançam el nom del disc: "Es temps i sa llavor"! Enhorbona!

71 vistas0 comentarios

Entradas Recientes

Ver todo
  • Facebook
  • Twitter
  • Instagram

©2020 per Las Primas de Bárbara