• albaaflor

La nova normalitat a l'ESADIB

Dia 6 d’octubre l’Escola Superior d’Art Dramàtic de les Illes Balears (ESADIB) va obrir les seves portes per donar la benvinguda al curs 2020-2021, el qual va començar amb una gran llista de normes, adaptacions i canvis. Com ha aconseguit la ESADIB trobar la seva nova normalitat? Hem parlat amb Martí Fons, secretari acadèmic del centre per a que ens ho expliqui.


POTSER MOLA: Com és el funcionament actual del centre?

Martí Fons: Seguint el protocol de contingència facilitat per la Conselleria de Salut i la Conselleria d’Educació. Cada centre va poder adaptar les mesures concretes tenint en compte les seves peculiaritats. Abans de començar el curs ens vam haver de plantejar tres escenaris diferents: el de plena normalitat, que realment ja no se’ns va passar pel cap contemplar; el de la semipresencialitat que és el que estam duent a terme actualment compaginant classes on line i classes presencials; i finalment, la digitalització total del pla d’estudis, que esperem no haver-hi de tornar mai.

L' ESADIB és una escola petita. Tenim un problema d’espai que no s’ha arribat a solucionar des de fa anys, tot i els intents que hem fet, i evidentment en aquesta situació no ens ha ajudat gens.

Durant el primer semestre totes les assignatures teòriques i dicció castellana es fan a distància. D’aquesta manera, hem aconseguit que durant l’horabaixa no hi hagi alumnes al centre i es pugui dur a terme una bona desinfecció de les aules. Això també fa que durant el matí no venguin tots els alumnes alhora, aconseguint així minvar el fluxe de persones.

Les assignatures pràctiques es fan seguint totes les mesures de seguretat. Tant alumnes com personal del centre portam mascareta tot el temps i per fer qualsevol cosa. Fins i tot els tallers i els treballs finals dels alumnes de quart es van fer i faran amb mascareta. Nosaltres som una escola d’art dramàtic, per tant, estam totalment vehiculats a la Conselleria d’Educació. Els nostres alumnes han d’actuar amb mascareta perquè no se’ls pot considerar companyia teatral sinó que són alumnes d’una escola d’art dramàtic.


P.M: Com s’ha fet l’adaptació curricular i què s’ha hagut de tenir en compte?

M.F: L’adaptació s’ha pogut fer gràcies a l’esforç titànic que ha demostrat tot l’equip de professors del centre. Tots els especialistes han modificat la guia docent de les seves assignatures tenint en compte les particularitats d’aquestes.

Sembla gairebé impossible planificar i adaptar classes pràctiques de cos, veu i interpretació i fer-les compatibles amb una pandèmia mundial. Doncs això és el que hem hagut de fer. Un punt molt important per a nosaltres com a estudis superiors que som era aconseguir fer una adaptació curricular sense minvar la qualitat dels estudis, defensant les competències bàsiques de cada assignatura.

Al cap i a la fi tothom agafa les eines que té més aprop i una de les nostres és la creativitat. Per part de tothom hi ha hagut iniciatives creatives per intentat minvar l’impacte de la pandèmia dins els estudis teatrals.


P.M: Amb quins problemes vos heu trobat essent una escola d’art dramàtic?

M.F: TOTS! La pandèmia ha atacat la part més important dels nostres estudis: la presencialitat.

Els estudis no estan pensats en cap moment per a una situació com aquesta: sense contacte físic. És molt difícil encarnar un personatge amb mitja cara tapada, projectar la veu amb una mascareta i ballar sense poder tocar a ningú.

Hem tengut moltíssims de problemes. El teatre és un art social, nosaltres (i com diu en Joan Fullana) convocam a la societat. Necessitam la interacció amb l’altre cos, amb l’espai, amb l'espectador. Tot el que feim es basa en l'Acció - Reacció.

En assignatures com Bufó les presentacions es van haver de fer a porta tancada, i per l'assignatura de Clown serà un drama. Hem hagut de fer modificacions quasi de manera estructural.


P.M: Com serà el procediment d’avaluació?

M.F: Adaptant les guies docents: les competències no, però sí les metodologies. Som uns estudis superiors i el rigor, la disciplina i la feina no poden davallar.

Treballar al màxim des d’una altra metodologia per tal que les proves avaluatives es puguin fer des d’aquest punt de vista. Els criteris d’avaluació s’han de mantenir amb el mateix rigor com quan no hi havia pandèmia.

També els alumnes s’hi estan aferrant amb totes les seves forces per poder treure el màxim rendiment de totes les assignatures.


P.M: Quin ambient podries dir que es respira avui en dia a la ESADIB?

M.F: És un ambient molt estrany i diria que desconegut per al nostre centre.

Jo tot el que faig són assignatures teòriques i per exemple, als de primer només els he pogut conèixer a través de la pantalla i després quan vaig al centre no ens reconeixem entre nosaltres. Com a escola petita, a la ESADIB cada any no estàvem més d’una setmana a conèixe’ns entre tots i totes.

Enguany no farà falta anar gimnàs, estam posant cames, entram per un costat i sortim per l’altre, ens feim el passadís mil quantes vegades al dia, el meu despatx es troba al tercer pis, i no podem utilitzar l’ascensor. Els alumnes no poden utilitzar les taquilles i porten unes motxilles com si anessin a la guerra.



També hem parlat amb Sofia Pérez Carrasco-Muñoz, la secretaria actual de l'Associació d'Alumnes de la ESADIB, fins dia 4 de desembre, que hi haurà un canvi de junta.


P.M: Què en penses de l'adaptació que ha fet el centre?

S.P: Pel que fa a l'adaptació de l'esadib com a centre, crec que s'han organitzat el més ràpid i el millor possible tenint en compte les característiques de l'edifici allà on ens trobem. Han fet un bon pla de contingència i han organitzat el centre de tal manera que els alumnes puguin gaudir de grups bombolla amb la seva pròpia classe durant tota la setmana (almenys a 4rt). A més han esglaonat les entrades als alumnes de cada curs amb un quart d'hora de diferència, fent que així els patis no ens coincideixin. S'ha contractat un ampli equip de neteja que manté el centre net abans i després que entrin els alumnes, i s'han comprat màquines per purificar l'aire, que eren totalment necessàries a les aules allà on no hi ha ventilació.

L'únic problema que hi veig com alumne és que per fer una descontaminació del centre a les tardes, s'ha llevat la possibilitat de tenir aules d'assaig. Sé que això pot no semblar massa necessari a altres carreres, però com sabràs a la nostra és fonamental poder assajar tant individualment com en grup.


P.M: Com encarau els reptes d'aquesta nova situació?

S.P: Com alumne, considero que ho estem encarant el millor que podem. La situació és molt complicada per tothom, i el fet d'haver d'estar a classe amb la mascareta i distàncies de seguretat (encara que sigui el correcte) és molt estrany. Sobretot a l'hora de muntar un taller de 4rt. En general crec que l'energia que hi ha entre nosaltres és més baixa que els altres anys, les frustracions apareixen abans i encara que intentem fer el possible perquè no sigui així la desconnexió amb el que estàs fent està més present.


P.M: En Martí Fons ens ha comentat que els professors i professores en alguns casos han hagut d'ajudar-se de la seva creativitat per adaptar les assignatures, creus que l'alumnat també heu o haureu d'utilitzar-la?

S.P: Per mi a l'assignatura que més estic notant aquesta necessitat de pensar d'una forma totalment creativa és a Taller II. Els dos professors estan fent tot el possible per poder fer un taller com toca amb mascareta i amb distància de seguretat. L'esforç d'utilitzar recursos per a incorporar aquests elements dintre d'una obra de teatre, està present diàriament en les nostres classes. Com a alumne crec que ens estem veient forçats a utilitzar la creativitat en tot el que envolta a l'ESADIB, des de cercar llocs on poder assajar a les tardes, fins a com poder fer un diàleg corporal sense tocar-mos.


P.M: Essent de quart heu pogut viure dos anys sense la covid i dos anys amb ella, com és tenir un abans i un després? Vos heu pogut adaptar bé a la nova situació?

S.P: Primer de tot remarcar que ja hi ha una gran diferència a com vam acabar el curs passat ja que ara, al manco, podem anar al centre de manera presencial encara que no sigui a totes les assignatures. Tots els alumnes agraïm moltíssim que pugui ser així.

De cara a l’adaptació… Totes les expectatives que en el meu primer vam projectar per quan fóssim a quart s’han desdibuixat, tot és diferent. No podem seguir les passes de ningú ja que caminam per una realitat desconeguda. Enguany passam pena pel taller de quart que sembla que no el podrem fer ni al Teatre Principal ni a cap teatre municipal de Palma, ja que no tenen dates per noltros. No t’ho negaré, és frustrant.

També ens minva l’esperança veure campanyes de “cuidem la cultura” i que la realitat en relació a l’escola sigui totalment diferent.


P.M: Amb les opcions tecnològiques d'avui en dia i ara que hem començat a veure teatre des de casa, aquesta situació vos ha obert o estimulat possibilitats artístiques?

S.P: Personalment crec que ens ha encoratjat molt veure com a reu del món s'utilitzen recursos tecnològics per obrir unes noves portes pel teatre. Òbviament el teatre ha de seguir present en els escenaris, i no s'hauria de convertir mai en una cosa purament digital. Però per mi, el fet de tenir l'oportunitat de veure obres de teatre del National Theatre o fins i tot de la Royal Shakespeare Company durant la quarantena va ser meravellosa. Crec que en general hi ha una sensació d'obertura del teatre cap a fora que és molt esperançadora per les noves generacions.


P.M: Com es respira l'ambient a la ESADIB avui en dia?

S.P: Tenim ganes d’estar presents, de contacte amb companys d’altres cursos, de coincidir, de connectar entre noltros,de fer aparèixer una altra vegada la vitalitat que sempre ha tengut el centre. L’ESADIB sempre ha estat un lloc amb molts de colors i sons, de sobte hem tornat al blanc i negre amb el volum mutat.



La pandèmia no només ha modificat la manera de viure la cultura i fer teatre, ni només ha afectat als treballadors de la cultura. Hi ha quatre promocions d'estudiants dins l'ESADIB que seran els encarregats de cuidar i treballar per la cultura en un futur. Tant el claustre, com el personal administratiu i tècnic juntament amb els i les alumnes estan invertint molta energia, feina i temps per tal que aquest curs pugui ser menys pandèmic per a uns estudis que es basen en tot el que la covid ens ha llevat. MOLTA MERDA.

55 vistas0 comentarios

Entradas Recientes

Ver todo