• albaaflor

Kelly Martínez: "Ara el que volem és llançar-vos aquest obús directe al cor"

Actualizado: feb 26

"Wahab, vine de pressa, la mare no està bé".

Són les paraules que rep el protagonista just després d'una telefonada que canviarà la seva vida per sempre. Wahab és un jove d'una trentena d'anys que recorre la ciutat en autobús de camí a l'hospital. El que no espera és que aquest viatge sigui un recorregut intern en la seva memòria més íntima, on s'enfrontarà a les seves pròpies pors, provocades per l'exili, la guerra, la mort i la malaltia.


La companyia Lykos Produccions porta a escena a Wajdi Mouawad, autor, actor i director canadenc d’origen libanès que s’ha convertit en un referent de l’escena actual. “Un obús al cor” és fruit de l’adaptació teatral de la part final de la primera novel·la de l’autor “Visage retrouvé” (2002). Una tragèdia en clau de monòleg xocant, explosiu, inquietant i commovedor. Sense caure en el melodrama ni la banalització, de nou el text de Mouawad brilla per la seva bellesa poètica, plena d'artefactes emocionals, que condueix el públic a connectar i empatitzar de forma directa amb el protagonista.



Hem parlat amb Kelly Martínez, actriu i en aquest cas productora, per a poder conèixer de primera mà i des del punt de vista de la producció teatral, com s’ha engendrat aquesta peça.


POTSER MOLA: En un moment de l’obra, Wahab, diu: “Quan comença una història i aquesta història et passa a tu, no saps que comença quan comença.” Aprofitant això, ens podries explicar com comença, com neix Lykos Produccions?


KELLY MARTÍNEZ: Lykos neix amb la intenció de dur a terme aquest projecte. En Joan Toni i n'Albinyana des de feia anys tenien ganes de fer aquest muntatge... Ara no record molt bé el mes exacte, però vaig xerrar amb n'Albinyana durant el confinament i ell ja em va deixar caure que tenia un projecte en ment i que volia que féssim feina junts. De cop a finals de setembre ells ja tenien clar un equip artístic i unes setmanes després ens coneixem totes per zoom. Diria que hem creat un bon equip, tenc la sort de tenir uns companys amb unes capacitats al·lucinats, jo cada dia em sorprenc més de les seves propostes, de la capacitat de reacció i resolució... la veritat esper que aquest sigui un inici de moltes produccions en aquesta línia.


P.M.: Com heu viscut el procés de creació en aquesta temporada 2020/2021 tan incerta?


K.M.: Incerta.... és la paraula! Hem seguit un procés creatiu peculiar, alguns membres de l'equip estàvem fora i anàvem i veníem quan podíem (sempre que ho permetés la situació). Així que una gran part de la feina d'equip ha estat feta per reunions online, hi ha companys per exemple amb qui jo encara no he coincidit, i els podré conèixer personalment a l'estrena. A la part d'interpretació sí que han fet més feina ells dos junts, el fet que no sigui una obra coral, ho ha pogut permetre. Així que podem dir que hem mantingut una mica les eines telemàtiques a les quals a poc a poc ens hem hagut d'anar avesant. La veritat que als nervis clàssics que es tenen sempre abans d'una estrena, s'afegeix aquesta incertesa com dius tu, el fet de no saber si l'estrena anirà o no endavant, les noves restriccions, la salut de l'equip, si la gent voldrà venir al teatre... en fi... Arriba a ser esgotador.


P.M.: I en referència a la producció i la gestió del projecte, dur a terme un projecte teatral sempre és un repte, però aquest any t'has trobat amb dificultats que encara no havies conegut?


K.M.: Com t’he dit abans crec que la peculiaritat de la situació fa que et trobis davant molts d’interrogants. I pens que en general totes les produccions s’hauran trobat en aquesta mateixa situació. De la situació juntament amb l’obra hem après moltes coses. La peça, de sobte, s’ajusta molt al moment actual. Hi ha moltes persones passant per un procés de dol. A un moment de l’obra, Wahab diu: “la vida és el que et passa ara.” I és el que ens està passant una mica, concentrar-mos en l’aquí i l'ara per poder superar les dificultats… si haguéssim de pensar en quines restriccions apareixen demà o en si a la gent li fa por o no anar al teatre… no haguéssim arribat a fer res.


P.M.: Com a productora, has pogut acompanyar el procés de creació? Com ha sigut la teva feina dins el projecte?


K.M.: Existeixen diferents tipus de producció: l'executiva, l’artística, etc. quan hi ha un equip de producció això acaba limitant les teves funcions, cada un fa el que ha de fer diguem, depèn de les necessitats de l’espectacle i de l’equip que hi ha per dur a terme cada tasca.

En aquest cas, n’Albinyana i jo hem estat al capdavant de l’organització del projecte. Quan vam tenir clar la maquinària de tot plegat cada un ja es va dedicar al que li correspon. Molta gent pensa que l’equip de producció no s’impregna del procés artístic. Amb aquest equip jo he pogut viure el procés de creació de la peça i per mi és important que sigui així. Aquesta part de vivència és igual de necessària que, per exemple, quadrar un horari d’assajos. La confiança en la peça és primordial per a la seva distribució.

Demà l’equip artístic tanca una etapa del projecte, però jo com a productora en començ una altra, de les més fortes del meu procés dins una producció.


P.M.: En teatre es fa feina amb les persones i amb el material que neix de cada un que es troba dins l’equip, com ha estat la gestió de l’equip artístic d’aquesta producció?


K.M.: Realment sí que pot arribar a ser un artefacte emocional això també, però en aquest cas ha estat un gust. Tots els integrants som persones joves i professionals. Ha estat molt gratificant i un gust veure a tothom fer feina de la manera que ho hem fet. Hem treballat amb una atmosfera comuna, per colors, cada un feia referència a una emoció del personatge. Això ens ha ajudat molt a connectar tots amb tots, cada un des de la seva matèria. En Jaume ha fet la música exclusivament per la peça, captant l'essència de cada moment. En Miquel Llull, no m'ha deixat de sorprendre en cap moment, és una bèstia. En Jore té una capacitat d'adaptació increïble. En Joan Toni i J.M. Albinyana sí que fa temps que fan feina junts i s'entenen molt, formen un gran tàndem.

No ens coneixíem tots amb tots i realment ens hem descobert en aquest procés creatiu i artístic. Quan tots els engranatges funcionen i es complementen, és inevitable que t'acabis enamorant de tots els membres de l'equip i de l'energia que s'ha creat. I en conseqüència, de la peça.


P.M.: En els moments que estam vivint, què significa per a vosaltres que ja arribi el dia de l’estrena de “Un obús al cor”?


K.M.: Tenim moltes ganes de presentar aquest projecte, la veritat és que li tenim un amor especial a aquesta peça. Vàrem iniciar el procés creatiu en un moment difícil, ja sabíem que assumíem un repte, la situació no ha canviat molt i veure que s'acosta l'estrena i que hem pogut arribar fins aquí és una dosi d'eufòria! També som conscients que hi ha companys del sector als quals les noves restriccions els hi han afectat de manera contrària a la nostra, i això també ens fa ser més conscients del que significa ara mateix poder fer teatre. Hem duit sort de poder mantenir l'estrena i ho farem amb força per defensar la cultura segura i per tot el sector que necessita mantenir-se endavant.


P.M.: La migració, l'exili, els efectes de la guerra, les relacions familiars i la reiteració de les conductes de l'home que no aprèn dels errors; tot aquest centrifugat de temes fan que aquesta obra es converteixi en un artefacte emocional. De quina manera vos ha remogut personalment aquest text de Wajdi Mouawad?


K.M.: ufff.... El títol ja ho diu tot, Un obús al cor, és que, és així, és una explosió d'emocions directe que colpeja! La primera vegada que vaig llegir el text crec que em vaig quedar uns minuts en silenci.... Remou... tots ens sentim identificats en moments concrets de l'obra perquè ens trasllada a situacions personals que hem viscut, però és que tothom hi ha estat o s'hi trobarà un pic o més, davant un procés de dol, així que és inevitable que et remogui. Es crea un silenci que et transporta, no pots no escoltar en Wahab i no pots evitar emocionar-te. A part de tot això com dius es mesclen més temes com la guerra o l'exili, que són trets autobiogràfics de l'autor. Mouawad és un migrant, i ho reflecteix sovint a les seves obres, per jo és una connexió forta amb la seva història, aquesta sensació de buidor d'estar fora del lloc on pertanys i que sovint la societat et recorda, la comprenc perfectament... també és un dol i una recerca de les pròpies arrels. Així que és una motivació també per jo poder dur a terme aquesta producció amb els meus companys, per tot el significat i sentit que té no només aquesta obra sinó la història personal de l'autor.

Tornant a l'Obús com equip som conscients de la força que té, crec que cada dia ens enamora més i més el que hem arribat a crear i el que volem ara és llançar-vos aquest obús directe al cor.



Lykos Produccions ja ho té tot preparat per a l'estrena de demà de "Un obús al cor", l'escenografia muntada a l'escenari, els focus al seu lloc i la música a punt per sonar. Només falta que us apunteu els diferents dies que estaran al Teatre de Manacor i que empleneu el pati de butaques. Molta merda en aquest projecte i... que s'aixequi el teló!



Dates, lloc i hora: 23,28 i 29 de gener - 19.30h 24 gener - 18.30h Teatre de Manacor


Fitxa tècnica

Text original: Wajdi Mouawad

Traducció: Ramon Vila

Direcció i escenografia: Joan M. Albinyana

Intèrpret: Joan Toni Sunyer

Ajudant de direcció: Biel Morro

Assessorament de veu i interpretació: Mariantònia Sales

Espai Sonor: Jaume Oliver

Assessorament a l'espai i construcció de mecanismes: Miquel Llull

Il·luminació: Miquel Llull i J.M Albinyana

Vídeoart: Jore Soares

Fotografía: Marina Cànoves

Vestuari: Jaume Gayà

Producció executiva: Kelly Martínez





81 vistas0 comentarios

Entradas Recientes

Ver todo