• miquelmasfiol

Joan Yago i Esther López: ''Amb la crisi actual, estaria bé aprendre dels errors''



Els Ocells d'Aristòfanes va estrenar-se l'any 414 a.C. La comèdia explica la història de dos atenencs adinerats que abandonen el món dels humans i convencen els ocells de crear una nova civilització. Ara, 2500 anys després, La Calòrica revisita aquesta sàtira, a través del seu habitual humor negre i absurd, per estudiar els mecanismes emocionals que fan funcionar el populisme neo-liberal i qüestionar-se els motius del seu auge a l'esfera internacional.


Avui ens citam amb el dramaturg Joan Yago (Palma- 1987) i l’actriu Esther López (Palma – 1986) que formen part de l’equip d’aquest espectacle inclassificable que es representa el 6, 7 i 8 de novembre al Teatre Principal de Palma amb totes les entrades exhaurides



Els Ocells Intèrprets: Esther López, Aitor Galisteo-Rocher, Xavier Francés i Marc Rius Dramatúrgia: Joan Yago Direcció: Israel Solà Escenografia, vestuari i il·luminació: Albert Pascual Teatre Principal de Palma – 6, 7 i 8 de novembre de 2020 Anam a xerrar de La Calòrica. Quins són els seus orígens? Qui sou?

E.L: La Calòrica és el grup de locos que ens vàrem ajuntar a l’Institut del Teatre després d’haver fet un taller integrat on s’ajuntaven diferents especialitats (interpretació, escenografia, direcció i dramatúrgia), per fer un projecte complet.

J. Y: Tots els membres ja ens coneixíem, de fet n’Esther i jo ens coneixíem d’abans. Vàrem formar aquest grup gairebé per casualitat i vàrem fer un espectacle que va funcionar molt bé. Amb ell vàrem fer el salt al mercat professional i en haver acabat ens va semblar que el més lògic era fer un altre espectacle.

E.L: I més en l’època que s’estava vivint, amb una crisi econòmica brutal i just havent sortit d’estudiar. No sabíem on anar, no teníem res. Per això vàrem decidir ajuntar-nos i fer el que sabíem fer, i deu anys després, continuam junts.

Sou un grup molt integrat, pel que veig…

E.L: Sí, som els actors Xavi Francés, n’Aitor Galisteo, en Marc Rius, na Júlia Truyols (que també és mallorquina), n’Israel Solà com a director, l’escenògraf i figurinista Albert Pasqual i el fiera Joan Yago com a dramaturg.

I com s’aguanta una companyia tants d’anys, 10 per a ser exactes?

J.Y: A la nostra generació va haver una revifada del concepte de companyia independent que naixia del context de crisi que estàvem vivint. Al nostre cas, la idea de fer la companyia era ‘’autoemplear-nos’’. Esteim xerrant d’un moment en que la crisi havia tocat terra, el sector teatral a Catalunya estava fatal. Tot i així, aconseguir que et programessin a una sala a Catalunya no era difícil perquè els teatres no tenien un duro. Et deien ‘’si tu vens a fer teatre, seràs benvingut’’. Ara, però, ningú ens podia pagar ni la seguretat social, ni la comunicació, ni el transport… Aleshores vàrem decidir per fer els nostres propis projectes i d’aquí neix La Calòrica. A part de nosaltres, hi ha tot de companyies que han fet deu anys ara i neixen totes d’aquest mateix moment: La Ruta 40, la Virgueria, Els Pirates Teatre… En definitiva, si tu volies fer teatre, era l’única aposta clara que podies fer.

Per tant, vàreu tenir portes obertes…

E.L: És el que deia en Joan ara, portes obertes sí, però amb molt males condicions. Per a ells els hi llevaves un marrón. Ens xapàvem la taquilla a la meitat amb la sala, i la publicitat i la seguretat social anava a compta nostra. Als primers anys ni ho podíem fer.

J.Y: Algun dia s’explicarà la història crítica del teatre català dels anys deu i la gent sabrà que tots aquells teatres que es pengen les medalles d’haver salvat les companyies, en realitat va ser mutu. De fet, a vegades pens que varen ser totes aquelles companyies que varen salvar els teatres.

E.L: Ara ens ho plantejaríem d’una altra manera, però també s’ha d’entendre el moment que es viu i el moment de cada companyia. Qui, en aquell moment, deia que no a una sala d’exhibició?

J.Y: Amb la crisi actual, estaria bé aprendre dels errors i com a mínim anam a evitar tot allò que es va fer malament i que aquesta crisi no afecti sempre als mateixos: la gent que està començant. Recordam que nosaltres som d’aquells que vàrem guanyar la batalla. Nosaltres vàrem tenir sort i vàrem aconseguir perdurar. Tenim moltes companyes molt bones i talentoses que simplement varen deixar-ho per falta de mitjans. És gent que la professió ha perdut i que no tornaran. Anam a intentar que això no torni a passar.

Anam a parlar de Els Ocells. Esther, a tu et fan por els ocells…

E.L: (Rialles) Por, bé… no. Però alguns venen allà i em fan un poc de cosa.

J.Y: El que pitjor duu són les polillas

E.L: Les polillas són el pitjor.


En quin moment però, es presenta Aristòfanes i decidiu fer aquesta obra?

J.Y: Realment no és cent per cent Els ocells, sinó una adaptació que he fet jo. En aquest cas, n’Albert Pasqual, l’escenògraf, feia temps que ens deia de treballar Aristòfanes, perquè segons ell hi havia en aquest autor una cosa grotesca i amb contingut social que té molt a veure amb el teatre que feim a La Calòrica. A mi m’havien interessat altres obres de l’autor, però en ‘’Pasqu’’ estava molt a tope amb Els Ocells. La vàrem llegir, la vàrem mirar i vàrem veure que hi havia fils interessants d’on podríem estirar per abordar temes que ens afecten. També hi havia coses que no ens agradaven, i que vàrem veure que hauríem de fer feina. L’obra està farcida de gags d’actualitat per atenencs que hem hagut de destruir i adaptar.

De fet, l’adaptació és molt completa. Hi ha karaokes, escenes anodines... En el teu cas, Esther, com ha estat el procés com actriu de Els Ocells?

E.L: Va ser un procés estrany. Abans de tot, ens vàrem tancar per parlar de tot el procés i vàrem tenir un espai per fer provatures totalment loques. Vàrem estar unes setmanes provant, perduts, amb material que servia i d’altre que no servia per res. Després va arribar l’obra, i des del minut zero ja et xapes. Fer-la és molt divertida de fer, es frenètica, no atures. Però és un regal meravellós.

I com us agradaria que sortissin els espectadors del Principal després d’haver vist Els Ocells?

E.L: Immunitzats del Covid (Rialles)

J.Y: El tema de la sortida és interessant. Creim que és una obra on surts descol·locat. Hi ha tot de lectures que si tu intentes traslladar en actualitat política no ho aconsegueixes. Hi ha a vegades que penses que els personatges són metàfores d’un polític i després et sorprèn. Els Ocells és dels espectacles de La Calòrica el que més necessites uns dies per processar-lo.

Realment a La Calòrica sou bastant fatalistes i crítics amb el món. Seguireu apostant per la crítica en un futur?

J.Y: Crec que no som una cia. fatalista. En tot cas assenyalam les coses que funcionen malament i acostumam a tenir finals agres. No volem finals amb voluntat desmoralitzadora, tot i que sabem que, al final, no ho aconseguim. El nostre públic ens diu: he sortit fatal de l’obra, però per res és la nostra intenció. Però deixant de banda aquesta qüestió, seguirem essent una companyia que faci espectacles còmics i crítics.

E.L: I sobretot una companyia que xerra de problemes que a nosaltres ens preocupen i que els sentim com a problemes generacionals. Problemes que ens hem trobat, patim i veim. Xerrar d’això és necessari, i més des d’un punt de vista humorístic, per a que aquests problemes arribin a la gent. Nosaltres solucions no en tenim mai, però sí que posarem el focus sobre el problema.

Anam a xerrar ara sobre el futur de La Calòrica. Quina panoràmica teniu ara mateix?

J.Y: Ara mateix les coses estan fotudes, però no podem aturar-nos perquè no té sentit. Nosaltres al 2021 estrenam un nou espectacle al Teatre Nacional de Catalunya que es dirà De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda que és un espectacle entorn a una pregunta concreta: quin és el motor del negacionisme climàtic? Que duu a la gent a enrocar-se en aquestes negacions? Ara esteim acabant d’afinar el text i per gener començam els assajos.

I quan ho podrem veure?

E.L: Del 2 de març al 2 d’abril.

Enhorabona a La Calòrica per aquest triomf. Ja era hora! Si us pareix, passam a les preguntes més ràpides, en referència a Els Ocells. Faré hipòtesis de l’espectacle, i haureu de posar-vos d’acord.

Si Els Ocells fos…

un polítc

J.Y: El de Cantàbria. En Revilla

una cançó del 2000

E.L: Una de La Oreja de Van Gogh. Eres la Reina del Pop

un país d’Europa de l’Est

J.Y: Una república soviètica d’aquelles inventades que s’utilitzen per dir la procedència dels dolents a les pel·lícules, com Zenobia a Princesa por sorpresa.

un gelat…

J.Y: Jo crec que o un drácula

E. L: Un fantasmiko

un presentador decadent televisiu

E.L: En Joan Montse


Des de Potser Mola, desitjam molta sort a La Calòrica i esperam que no sigui la darrera vegada que trepitgin els escenaris de casa nostra. ¡Enhorabona!

133 vistas0 comentarios
  • Facebook
  • Twitter
  • Instagram

©2020 per Las Primas de Bárbara