• albaaflor

El Somni Produccions, des de la professió i també des del cor.

Actualizado: mar 1

El Somni Produccions és una productora i distribuidora teatral que des del març de 2012 està en primera línia de foc. Joan Porcel va iniciar aquest projecte en un panorama de crisi que no va fer minvar la passió i les ganes d’oferir al públic de les Illes un teatre de text compromès i de qualitat.

Prop de complir gairebé 10 anys segueixen defensant la seva manera de veure i viure el teatre pujant dalt de l’escenari, sales alternatives i fins i tot en espais no convencionals adaptacions de clàssics o obres de nova dramatúrgia.

Avui Joan Porcel i Luis Baró ens parlen de El Somni Produccions, des de la professió però també des del cor.

Potser Mola: Com es fa realitat aquest Somni?

Joan Porcel: Sempre m’he sentit connectat amb les arts i especialment amb les escèniques però vaig acabar estudiant matemàtiques a Barcelona, on vaig aprofitar per anar a veure molt de teatre i fer molts cursos. Vaig començar muntant a Andratx una companyia de teatre amateur anomenada Voramar Teatre, que de fet encara està en marxa. Sobretot el que volíem, encara que fos teatre amateur, era fer les coses el més professional possibles: fèiem tallers d’interpretació, de direcció, ens deixàvem la pell i l'ànima en les obres… El meu somni va anar creixent amb els anys, amb les formacions i a mesura que coneixia professionals de l’escena illenca.

En aquell moment hi havia dues productores a punt de desaparèixer, es va presentar l’oportunitat de fer una coproducció amb la Botiga dels Buffons, després va arribar Mamaaà de Jordi Sànchez que la va dirigir na Catalina Solivelles i al mateix moment va començar la primera edició de Microteatre que vam fer a la presó. Així que vaig demanar doblers al banc just quan començava una crisi econòmica i si, en certa manera el Somni ja era una realitat.


Luis Baró: De fet, el microteatre sorgeix una mica a partir d'aquesta crisi. Tractar de totes les maneres possibles mantenir el públic teatral viu i poder seguir donant feina als actors i actrius.


Marga López i Lucía Sánchez a la peça de microteatre "D'arena i aigua"

P.M.: Com ha estat el vostre recorregut fins a dia d'avui?

J.P.: Jo volia agafar textos clàssics i adaptar-los per tal d’acostar-los al públic. Amb aquesta intenció vam fer Ivànov: Ja no hi ha mosques amb la dramatúrgia de Sergio Baos.

Luis Baró: El Somni té dues branques, dues maneres de fer que funcionen al mateix temps. Per un costat es troba el Somni Produccions i per l’altra El Somni Microteatre.

J.P.: Els primers anys són totalment deficitaris, però sobretot és el moment per aprendre a dur unes dinàmiques de producció adequades, conèixer el mercat, la temporalització… Quan estableixes una xarxa també trobes molta ajuda a l’hora de créixer i conèixer diferents maneres de treballar. Si ho fas bé acabes recollint fruits, però és cert que primer no ho has de centralitzar en els guanys econòmics sinó en tot el camí que estàs construint per dur a terme la feina que t’has proposat.

L.B.: Hi ha un estigma molt gran envers la producció. Hi ha moltes productores, sobretot les més grans, que realment funcionen com a empreses que venen productes, i això és una manera de funcionar molt diferent.

P.M.: Què significa per a vosaltres tenir una productora? Quin és el vostre funcionament?

J.P.: A nosaltres ens agrada com a productors formar part de l’equip creatiu. Una de les premisses principals que tenim és cuidar del personal. Tenim clar que feim feina amb persones i en el camp de les arts escèniques fas feina amb material molt sensible, amb les seves emocions, inseguretats, passions… Intentam en tot moment no jerarquitzar cap etapa del procés del fet teatral. Un bon producte, en teatre, té molt a veure amb el benestar de tot l’equip.

L.B.: Tocam temàtiques que a través de la productora volem visibilitzar i quan tot acaba fluint, fa que ens acabem enamorant dels projectes i de l’equip. Tant podem tenir nosaltres la idea de fer alguna cosa com que ens arribi un projecte d’algú que el vulgui dur a terme.

J.P.: La producció també és una feina creativa, no només inclou el negoci. En el món de les arts hi ha un gran tabú a l’hora de parlar de doblers. El que hem d’entendre és que la cultura forma part d’un mercat tant creatiu com econòmic i aquests dos aspectes han d’anar de la mà.

P.M.: Dins el procés teatral, la producció i distribució és una de les feines més invisibilitzades, podríeu explicar quina és la tasca d’una productora i distribuïdora?

L.B.: Ho resumim a grans trets... en podríem parlar tot el dia! (riu). Comença amb l’esperit d’exposar un tema. La idea. El procés de decisió que feim com a productora, concretar, debatre, plantejar-te moltíssimes coses… Arriba un moment que s’ha de prendre la decisió, ja que aquest procés està connectat a l'exigida temporalització de com està organitzat el sistema i això, vulguis o no, també crea moments d’angoixa.

J.P.: Una vegada presa la decisió comença tot el procés de preproducció i predistribució que pot durar perfectament quatre mesos i paral·lelament es crea l’equip artístic.

L.B.: Una vegada ja està creat l’equip arriba un moment que personalment ens agrada molt: la primera reunió en la qual ens veiem tots i totes les cares. Feim una primera lectura del text si ja existeix, rebem feedback i cream debat amb tot l’equip. També duim a terme la calendarització de tot plegat.

J.P.: Arriben els assajos, recerca de material, escenografia i dels elements necessaris per al procés creatiu i alhora, el pla de distribució es posa en marxa, el que està clar és que l’esforç de tothom s’ha de veure recompensat i l’obra ha de tenir el seu recorregut. Sentim molta responsabilitat quan l’equip confia en tu i encara no has pogut posar tot el material sobre la taula, és un acte de confiança enorme.

L.B.: Nosaltres viatgem amb les emocions de tot l’equip i quan arriba el dia de l’estrena… és un còctel d’emocions indescriptible. Després de l’estrena sempre hi ha un moment per escoltar les crítiques, és un procés de creixement i revisió de la feina feta.

P.M.: Quin ha estat un dels grans reptes per al Somni?

J.P.: Per mi un dels grans reptes va ser Ivànov. Vam fer un dels primers projectes amb 7 actrius i actors i a més a més, en espais no convencionals. Va ser un gran aprenentatge, sobretot en maneres de produir. Cada funció era un procés de producció nou.


Marga López i Neus Cortès a "Ivànov: ja no hi ha mosques"

P.M.: Què li dirieu a algú que comença?

J.P.: Moltes vegades els estudiants que acaben de sortir de la carrera tenen moltes ganes de crear, i això és genial, però s’ha de prendre consciència de la necessitat un equip de producció (per petit que sigui) darrere tota aquesta creativitat. Pot produir molta frustració tenir un producte i no saber o no tenir les eines per poder-lo moure.

L.B.: Seria genial aconseguir establir un diàleg amb l’ESADIB i amb els seus alumnes de producció, per tal de fer xarxa i poder parlar amb ells des de l’experiència, resoldre dubtes i comentar en quin estat es troba el món fora de l’escola.

P.M.: Quin somni teniu pel teatre de les Illes?

J.P.: Tot radica en el fet que les institucions creguin molt més en les persones que formen el teixit cultural i que es vulguin implicar en fer-lo créixer. Que es valori la feina de totes les persones que treballen per a la cultura.

L.B.: M’agradaria que els creadors d’aquí vulguin quedar-se aquí i sentin que és un bon lloc per desenvolupar la seva feina però, per això, ha de passar el que comenta en Joan, que les dues parts puguem sentir confiança envers el producte cultural que tenim a casa.


P.M.: Aquest cap de setmana, la vostra darrera producció Paradís puja a l'escenari del Mar i Terra, què significa per a vosaltres?


L.B.: Estàvem en un moment de crisi, no només per la pandèmia. Al final la producció també és una muntanya russa!


J.P.: La veritat que amb aquest projecte ens hem retrobat a nosaltres mateixos, necessitàvem aquest projecte i aquest equip que l'ha conformat.





Dramatúrgia i Interpretació: Sergi Baos

Direcció: Xavi Núñez

Ajudant de direcció: Joan Porcel

Producció d’il·luminació: Luis Baró

Espai sonor: Joan Vila



Data: del 26 al 28 de febrer de 2021

Hora: tots els dies a les 19h

Lloc: TM Mar i Terra


Prorroguen!!!!

Data: 5 i 6 de març

Hora: a les 19h





Per acabar aquest article parlant de Paradís, ho hem fet conversant amb el dramaturg i intèrpret de la peça, Sergio Baos.


P.M.: D'on surt la idea de Paradís?


Sergio Baos: Doncs abans de la pandèmia teníem un text d'un irlandès que era amb el qual anàvem a treballar. Va arribar la covid a les nostres vides i vam ajornar el projecte. El text em provocava certs dubtes, per què havíem de dur a terme un monòleg que passa a Irlanda? M'agrada molt el cinema negre, tinc tendència a la comèdia i a personatges patètics; vaig pensar que la història havia de parlar de Mallorca i a més, de la Mallorca que jo coneixia. Així que un dia de confinament vaig telefonar a en Luis i li vaig comentar que escriuria jo el text, realment estàvem parlant d'un canvi de projecte, i els va semblar bé. Realment el més reticent al canvi va ser en Xavi!


P.M.: Què suposa per a tu personal i professionalment aquesta obra?


S.B.: Fa cinc anys que no em pujava a un escenari, per diferents raons. Mai havia defensat un monòleg així. Tenia clar que havia de ser una cosa que fos molt meva, a partir de la meva pròpia veu. Per tant, l'equip també ha estat molt important. Amb en Xavi fa molts anys que ens coneixem i ens entenem molt bé. Havia de ser una direcció molt dialogada. Certament, has de creure en tot el que fas en cada moment i entre tot l'equip hem aconseguit fer créixer el projecte. He gaudit moltíssim de tot el procés i ara, de començar a fer funcions!


P.M.: Com les Illes podríen arribar a aconseguir un cert paradís en les arts escèniques?


S.B.: Ara mateix el que puc dir és que aquests darrers 10-15 anys és increïble com ha millorat la qualitat artística que ofereixen els professionals de les Illes. No només en referència als productes sinó també en la manera en que ens relacionam. La xarxa que s'està creant i com dialoguem les diferents generacions de creadors. Com milloraria? Supòs que implica el fet de tenir polítics que demostrin que els interessa la cultura i que no només es quedin en el discurs. Per trobar un paradís no tenc la clau, però el que està clar és que les persones necessitam el ritual, la comunitat, l'encontre i compartir vivències col·lectives encara que sigui a dos metres de distància.


Ha estat un plaer dur a terme aquesta entrevista tant en l'àmbit professional com en l'àmbit personal. És genial poder conversar amb persones de la professió que estenen les seves mans sempre que poden. Si teniu dubtes, idees o preguntes no dubteu en contactar amb persones que voldríeu tenir a prop. Fem créixer entre tots i totes aquest teixit cultural que ens farà fortes. Aquesta xarxa de suport, de confiança, de confidències i aprenentatge que enfortirà la cultura i les arts escèniques a les Illes mentre esperem l'atenció i la comprensió del sector per part de l'administració.


Ja ho sabeu! Aquest cap de setmana estaran al Teatre Mar i Terra i mentre escric aquestes paraules m'acaben d'informar que prorroguen dos dies més, així que teniu moltes oportunitats per endinsar-vos dins el Paradís que aquest Somni Produccions ens ofereix.

132 vistas0 comentarios

Entradas Recientes

Ver todo