• martinalahore

De què xerram quan xerram de la por?

Actualizado: feb 6


"El dia que vaig néixer, la meva mare va parir dos bessons: la meva por i jo."

Aquesta és una de les frases que vaig gravar al meu mòbil en sortir el diumenge passat del Xesc Forteza, quan vaig anar a veure Anatomia de la Por, un espectacle que mescla dansa, teatre i música d'una manera exquisida. Basat en l'anàlisi i interpretació del llibre "Anatomia del miedo", de l'escriptor i filosof José Antonio Maria, Anatomia de la por et deixa reflexionant amb frases com aquesta d'en Hobbes, on et trobes cara a cara amb una de les coses més difícils d'afrontar.


Els personatges de l'obra, interpretats per na Mar Fiol, en Pedro Mas, na Gypsy Nel.lo, na Mireia Sans i Mon Joan Tiquat (qui també s'encarrega de la música) fan un treball increïble expressant totes les emocions que venen amb la por. Els seus cossos serveixen com mitjà per donar sortida a tot el que una persona pot sentir quan aquest sentiment l'envaeix, des de la ira fins a la rialla. El viatge mai acaba. Mirant amb retrospectiva, una de les coses que més em va fascinar d'aquesta obra va ser la identificació que arribes a sentir amb les persones que hi ha sobre l'escenari. La manera en que t'ensenyen que la por paralitza, que la por pesa, que la por t'aïlla i et deixa sol, que la por és a les nostres vides, ara i sempre, i que encara que et sentís en soledat, pot ser col·lectiva i compartida. Com aquesta por ens empeny a generar unes realitats que no existeixen, que no han passat i que potser mai passaràn.

Tot això és real, passa dia sí i dia també, i no conec a cap persona que pugui dir que mai ha estat asustat per qualque cosa.


Per mi, el més interessant d'aquesta interpretació que varen fer els dos directors de l'obra, en Joan Fullana (dramatúrgia) i na Mireia Sans Aleu (coreografia), és que la por no ha de ser sempre dolenta. És un fet tan natural i humà que el nostre cos i ment tenen respostes immediates per combatre-la, però això no significa que hàgem d'anar a batalla amb ella. Podem fer–nos amics de la por, podem aprendre a viure amb ella sense deixar que prengui les nostres decisions. Podem dominar-la, abans que ella ens domini.


La coreografia, també feta per na Mireia Sans (qui dirigeix 9EspaiEscenic, un estudi de dansa amb base a Palma), no tan sols és brillant sinó que serveix com un dels millors complements per a donar vida a una cosa tan abstracta però tan present com és la por. La música, és el punt final i central d’aquesta coreografia, d’aquesta dansa tan ben feta que no et deixa respirar ni un sol moment, que et manté al fil del teu seient durant tota la peça. Tots els elements s'entrellacen d’una manera que pareixen una sola unitat, una sola figura, creant així una història poètica alhora que realista. Un espectacle pels ulls i la ment que no puc deixar de recomanar.



Imatge Promocional de l'espectacle


63 vistas0 comentarios

Entradas Recientes

Ver todo
  • Facebook
  • Twitter
  • Instagram

©2020 per Las Primas de Bárbara