• miquelmasfiol

Aquí també aixecam el teló

Una ruta a vol de drac de tot allò que està per arribar


El cap de setmana passat, TV3 retransmetia Catalunya Aixeca el Teló, una gala més televisiva que teatral, que donava el tret de sortida als escenaris del Principat. Sílvia Abril i Alberto Díaz varen presentar una mostra on no varen faltar els lluentons, els gags descafeïnats i més bones intencions que resultats. No pretenc ara fer una crítica del que hauria de ser una gala per ‘’aixecar el teló’’ però sí que en voldria valorar la iniciativa de celebrar la represa dels treballadors del món de les arts en viu. I és que aquella pulsió, la voluntat de voler tornar a omplir les platees de rialles, llàgrimes i il·lusions malgrat les adversitats, és també ben present a casa nostra.



Aquest estiu, ha quedat palès l’èxit de propostes com La Lluna en Vers de Mallorca Literària, el Festival Fila U del Teatre Principal de Palma o el festival Pedra Viva a Menorca. L’acollida d’aquests esdeveniments (entre molts altres més) animen a pensar que tant els treballadors del món de l’espectacle, com també els mateixos espectadors, tenen ànsies de seguir en bona musculatura. Segueixen amb la intenció ferma de continuar endavant, com els Resistiré que tant hem cantat als nostres balcons. Perquè si una cosa ha deixat clara aquest moment tan inèdit que vivim, és quant d’important és la cultura per seguir respirant.


Qui escriu aquestes lletres no tendrà el garbo de Sílvia Abril, tampoc sortirà vestit amb plomes (que tant de bo), ni es posarà a fer màgia, però aprofitarà aquest espai per fer, com ho feia el drac Fuyu a La Història Interminable, una petita volada a tot el que està per arribar a les nostres sales, i fer entrar el cuquet a tots aquells que s’acostin al món farandulero.

Ens pujam damunt el drac

A l’espera de les programacions d’algunes fires i dels teatres municipals ens trobam amb un octubre farcit de propostes que pel confinament no es varen poder estrenar. Guardades al calaix, ara se’ns apareixen en forma de delicatessen de tardor, reprogramats als nostres escenaris. Estrenes prorrogades com Clitemnestra La Casa dels Noms d’Agustí Villaronga, Reines de Shakespeare de la companyia menorquina La Clota, o concerts com els de Joan Dausà, han pogut veure la llum al Teatre Principal de Palma. De la mateixa manera, aquest mes d’octubre també Rent Me Bitch de Marina Salas, un muntatge crític sobre els abusos dels preus dels lloguers, s’estrenarà al Teatre Mar i Terra de Ciutat. Una altra proposta que quedà al calaix i que ha tornat amb força és el Microteatre per Cites de El Somni Produccions, un clicle de peces curtes connectades que es va estrenar el passat mes d’agost i que pròximament faran gira per tot el territori. Hi ha voluntat per continuar endavant.

Des del cel es veu ca nostra

Si miram les noves produccions de les nostres companyies que s’estrenen aquest darrer trimestre podem destacar, per octubre, l’estrena de Souvenir, un muntatge sobre la Mallorca turística i corrupta dirigit per Joan Fullana a l’Auditori de Peguera o L’home del vol vertical de Joan Gomila, a la sala La Fornal de Manacor. També, a l’Auditori d’Algaida, veurà la llum Sa Pesta 2020, una gamberra adaptació del clàssic de Pere Capellà de la mà d’Ovnipresents.

Si miram de reüll per Santanyí, en breus es presentarà l’edició més combativa del Festival S’Illo, que no atura de créixer, amb estrenes com La Marca de Caín d’Àlex Tejedor de la mà de cia. Teatrèmol, L’última nit de Luca Bondei de Rafel Gallego o la presentació de TANT de cia. Baal, un espectacle de dansa-teatre signat per Catalina Carrasco.

Per últim, els amants del circ també tendran la seva cita obligatòria al Circaire 2020 d’Alcúdia, on Circ Bover presentarà Àvol, el seu nou muntatge.


En canvi, per novembre, el col·lectiu WeNeverSleep estrenarà Antígones 2077 al Teatre Principal de Palma, un espectacle signat per Aina de Cos sobre els difunts sense sepultura, i Anar a Saturn i tornar de Marta Barceló, una peça per a visibilitzar el càncer de mama al Teatre de Ses Salines. Finalment, aquest mateix mes, es presentarà una nova edició del Teatre de Barra, anomenat Segona temporada, amb peces breus a bars emblemàtics de Ciutat que tendran les sèries com a fil conductor.

Una mirada en allò que ens arriba de fora

Si miram lluny, veurem algunes propostes interessants que de ben segur sacsejaran a qualsevol que ocupi una butaca. O no. Perquè per octubre, arriba al Principal Así bailan las putas, on Julia Bertran i Ana Chinchilla, ens desferraran els culs de les cadires de la Sala Petita, per ensenyar-nos a ballar twerk des d’una mirada divertida i crítica. També passarà per la Petita, Hamlet,de Projecte Ingenu, amb una excel·lentíssima Rosa Serra en el paper del boig menys boig del teatre; o Els Ocells, una mordaç i hilarant sàtira política de La Calòrica.



Aterram el drac per començar a caminar

‘’I t’has deixat aquella? I aquella altra? No has pensat a posar… ‘’El que escriu aquestes línies sap de primera mà que no ho ha contat tot. Que es reserva propostes i idees al tinter. Us diré que un servidor només espera que aquest petit vol de drac hagi servit per obrir la gola dels més encuriosits.


Per ventura, no tenim presentadors fent màgia, ni una gala televisiva que ho retransmeti, però sabem de primera mà que els camerinos són oberts, que els artistes són sobre l’escenari i els gels hidroalcohòlics ja són als seus llocs per començar.

Ara només ens toca a nosaltres, els espectadors. Omplirem els teatres amb les nostres ganes d’emocionar-nos, de trobar-nos amb tots aquells nous mons per descobrir i que resten amagats rere les cortines.

Perquè aquí també aixecam el teló. L’aixecam. I tant que l’aixecam.


136 vistas0 comentarios
  • Facebook
  • Twitter
  • Instagram

©2020 per Las Primas de Bárbara